El diumenge 23 d’agost de 2020 el Centre d’Estudis Lacetans (CEL) va organitzar una visita a la zona de treballs arqueològics a Sant Miquel de Sorba, al municipi de Montmajor. Durant hora i mitja, sota el sol del migdia, dos arqueòlegs ens van explicar com s’hi ha treballat i les conclusions a les que han anat arribant.
El jaciment és al capdamunt d’un turó a la ribera dreta de l’Aigua d’Ora. Es tracta d’una posició dominant sobre l’entorn proper. Es troba prop del nucli de Sorba i al costat de cal Soldevila, que és per on s’hi accedeix. Dalt del turó també hi ha l’església de Sant Miquel de Sorba, un petit temple preromànic bastit sobre les primeres fileres d’una torre romana.
Ja va ser excavat per Mn. Joan Serra i Vilaró durant la dècada dels vint del segle passat, tal com es pot veure a la imatge, que forma part del fons de fotografies del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (extret de Codina, 2016). En va treure una bona col·lecció de fragments ceràmics, va identificar un gran nombre de sitges i les restes d’un edifici singular. Aquests primers estudis van permetre adonar-se de que havia estat un nucli habitat, com a mínim, des del segle V aC. Es tractaria d’un poblat ibèric d’una certa dimensió que seria ocupat i transformat per les tropes romanes d’època republicana, a principis del segle II aC, quan van aparèixer per la zona en el marc de la Segona Guerra Púnica.
El CEL hi va començar a treballar el 2010 i ara és un dels projectes centrals de la seva secció d’arqueologia. Cada any, llevat del present degut a la crisi sanitària, hi fa treball de camp durant unes quantes setmanes a l’estiu. A partir de les diferents intervencions, s’ha anat formant una imatge més completa de com va ser l’evolució del poblament al turó. Segons el CEL, s’hi poden distingir quatre fases:
- La Fase I és la més antiga, ha estat datada a partir de fragments ceràmics al segle V aC, dins l’Ibèric Antic. Ocupa la part més alta del turó i està format per les restes del que podria ser una cisterna, destruïda per construccions posteriors, just davant de l’església.
- La Fase II correspon a l’Ibèric Ple, cap al segle III aC. En queden una sèrie de sitges, estructures d’hàbitat, una cisterna, i dos trams de mur, segurament amb finalitats defensives, un al nord i un altre al sud, entre dues torres. És l’esquema clàssic d’un poblat ibèric fortificat al damunt d’un turó.
- La Fase III mostra una gran transformació. Correspon al període d’ocupació romana (s. II-I aC). Aquí el cim del turó és ocupat per una gran cisterna, construïda sobre la cisterna anterior, i un camp de sitges. També s’ha trobat una línia de muralla més al sud que l’anterior i un bastió o torre de grans dimensions al sud-est.
… la probable associació entre una cisterna de grans dimensions, una concentració de sitges i, sobretot, un dispositiu defensiu potent i complex porta a pensar que el nucli de Sant Miquel de Sorba, a partir del 200 aC, modifica radicalment el seu rol ‘ibèric’ d’enclavament especialitzat i esdevé un punt de control militar, directament relacionat amb els esforços d’implantació de l’administració romana a la zona.
Vist a Asensio et al. (2014)
- De la Fase IV, que correspon a l’època de la Roma Imperial, segles I-II dC, se’n tenen pocs detalls, bàsicament restes d’ocupació marginal prop els murs de la cisterna. Com que en aquells moments la zona ja estava completament pacificada, es molt probable que el poblament tendís a assentar-se a les planes en forma de vil·les rurals.
Sant Miquel de Sorba és la constància de l’existència d’un poblament indígena important a la zona, contemporani amb altres poblats dels voltants, que va patir la romanització ja des d’un inici i de forma molt directa. Se’ns va explicar que, probablement, el poblat va quedar integrat dins la xarxa de punts d’emmagatzemament de cereals que els romans van organitzar per abastir tant ciutats properes com de fora la península. El gra podia ser transportat via el Cardener i el Llobregat fins als ports de la costa.
Referències:
- Asensio et al. 2014: Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor); les campanyes del 2011 al 2013. Dins II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Actes: Vic, 13, 14 i 15 de desembre de 2012. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2014, p. 104-110. (Publicacions d’Arqueologia i Paleontologia; 10) [link]
- Codina Jofre, Marta. 2016: Revisió del conjunt de ceràmiques d’importació de l’excavació de Joan Serra Vilaró a Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Berguedà). Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, Núm. 14, p. 5-23. [link]
- Morer de Llorens, Jordi; David Asensio Vilaró; Ramon Cardona Colell; Josep Pou Vallès; Francisco José Cantero Rodríguez; Laia Castillo Cerezuela; Cristina Garcia Dalmau; et al. 2019: El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonés. Tribuna d’Arqueologia, n.o 2016-2017. [link]
Un tros de món 
One thought on “Visita al jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor)”