El primer mapa de Catalunya amb un nivell de detall i de precisió ja destacables és el que va imprimir a Anvers, a principis del segle XVII, en Jan Baptist Vrients (latinitzat Johannes Baptista Vrientius). Tan sols se’n coneix un exemplar, que està a la Biblioteca Nacional de França. Al final d’aquesta entrada en parlo més.
Ara el que interessa és comparar la representació que va fer en Vrients del nostre tros de món amb un mapa actual d’escala equivalent.
El que primer destaca és la gran quantitat de toponímia. Els únics elements escrits en majúscules són el P. DE COMPTE, que també és l’únic element de relleu anomenat, i la ciutat de SOLSONA, representada amb un perfil de muralla amb cases, torres i església a l’interior. La resta de poblacions estan organitzades segons una categoria que visualment s’identifica pel nombre de torres amb que es representa. Berga i Cardona presenten tres torres. Ja amb dos hi Auden (Odèn), Lledues (Lladurs), Ortoneda (Hortoneda), Naues (Navès), Clariana, Lovall (la Valldora), Pegarola (Pegueroles), Monclar (Montclar) o S. Iuº de modalba (Sant Joan de Mondarn). Com a entitats menors hi tenim, que es puguin reconèixer fàcilment, Alsint (el Cint), Llinas (Llinars), S. Llorent (Sant Llorenç de Morunys), Correja (Correà), Gironella, Gargalla (Gargallà), Sarateix (Serrateix), Aguilar, entre altres. També estan assenyalats de forma similar el Castellvell solsoní, el Castell de Berga i N.S. del miracle (el Santuari del Miracle). Hi han representats tres ponts: a Berga, a Cardona i un altre a Sellet, que sospito que podria ser Sallent força fora de lloc (també està fora de lloc Argensola, al costat, i Balserell, per Balsareny, més al nord).
Pel que fa al relleu, a més d’assenyalar el Port del Compte, s’observa com augmenta l’alçada de les muntanyes en perfil de sud a nord. Es representa un tram del Llobregat, on ja he comentat que hi han poblacions desplaçades al nord en relació amb la resta del mapa, i la part alta de la conca del Cardener. Desprès de rumiar-hi una estona, crec que l’afluent més a l’esquerra és el riu Negre (cosa raonable per la importància donada a Solsona) i més a la dreta hi ha el traçat central del Cardener (amb Sant Llorenç a la capçalera), que rep l’Aigua d’Ora a Lovall i el Navel prop de Cardona.
Hi han algunes absències remarcables, com és el cas de Montmajor, i poblacions força desplaçades, com és el cas de Casserres, fora del mapa per la banda dreta. Però per això no deixa de ser una peça destacable que aporta informació de primera mà sobre el poblament en aquest tros de món a principis del segle XVII.
En Johannes Baptista Vrients era un editor de cartografia reconegut quan va rebre l’encàrrec o el patrocini de la Generalitat per fer un mapa de Catalunya: la Nova principatus Cataloniae descriptio. No hi ha data, però a la cartel·la superior hi ha una dedicatòria al diputats i oïdors que ho van fer possible. Això permet situar el projecte al trienni 1602-1605. Alguns autors el situen al 1606. No en coneixem les raons del interès de la Generalitat. Necessitat d’informació? Una obra de prestigi?
El mapa està format per sis fulls impresos de 50,5 x 41 cm cadascun, que en total formen una peça de 101 x 123 cm. Està a una escala aproximada d’un 1:250.000. La informació que conté és prou detallada i precisa per a l’època, fins i tot més que altres mapes similars europeus. Es creu que hi va haver un treball de camp important fet per gent del país a finals del segle XVI.
Conté toponímia, hidrografia i orografia. La toponímia fa referència a ciutats, viles, pobles i diferents llocs: masos, vinyes, molins, torres, monestirs, rius, muntanyes, valls, etc. Les ciutats principals tenen representació pròpia, les altres es representen amb una, dues, tres o quatre torres en funció de la seva importància. La xarxa hidrogràfica és força completa i, fins i tot, hi són assenyalats alguns ponts. No hi ha informació, però, de la xarxa viària. El relleu hi és dibuixat amb muntanyes de perfil, amb dimensions proporcionals a l’altitud de la muntanya.
La decoració del mapa és típicament barroca. Està emmarcat per una orla graduada en dos costats, hi ha una cartel·la explicativa i una altre més petita amb tres escales gràfiques. Al mar, hi han dues roses dels vents, tres monstres marins i un munt d’embarcacions immerses en una batalla naval, unes amb la creu de Sant Andreu i altres amb la mitja lluna de bandera.
D’aquest mapa tan sols se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional de França. El mateix Vrients en va fer reproduccions, a una escala de 1:750.000, quan va editar l’atles Theatrum Orbis Terrarum després de comprar-ne les planxes als hereus de Abraham Ortelius, el primer editor de la obra. Com que se’n van fer vàries edicions, se’n tenen més exemplars. A les referències, més avall, n’hi ha enllaçat un de la Cartoteca de Catalunya, al Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Cartel·la barroca amb dedicatòria als diputats i oïdors de comptes de la Generalitat de Catalunya. També hi han dibuixats els escuts de Catalunya, de la Generalitat i de Barcelona. 
Vaixell, monstre marí i rosa dels vents a l’extrem superior dret del mapa, just davant de les costes del Rosselló. 
Cartel·la amb l’autoria i les escales gràfiques. 
Detall de la batalla naval, amb una galera amb la creu de Sant Andreu disparant i una altra amb la mitja lluna enfosant-se.
Referències:
- Galera Monegal, Montserrat (2011): “Nova principatvs Cataloniae descriptio” El primer mapa imprès de Catalunya (1602-1605). Dins En 10 mapes de Catalunya (1606-1906), p. 9-19. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor; Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Vrientius, Johannes Baptista (1602-1605): Nova principatus Cataloniae descriptio. Anvers. Escala aproximada 1:250.000. Font: Bibliothèque nationale de France, GE DD-5896 (1-6RES).
- Vrients, Jan Baptist (1608): Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio. Dins Theatrum Orbis Terrarum. Anvers. Escala aproximada 1:700.000. Font: Institut Cartogràfic I Geològic de Catalunya RM.37018.
Un tros de món 