El clima d’ara i el que ens espera

Publicat el per Joan Capdevila Subirana

El canvi climàtic és un fet innegable. També ho és que en som, com a societat, en bona part responsables. Cal enfrontar-lo i lluitar per apaivagar-lo tant com sigui possible. Per fer-ho, és imprescindible saber com és el clima, com funciona i com evoluciona amb l’afegit de la nostra (desagradable) contribució.

Fa poc s’ha presentat, per part del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), una projecció de com serà el clima a Catalunya l’any 1950 (Altava-Ortiz i Barrera-Escoda, 2020). Ho aprofitaré per descriure el clima d’aquest tros de món i donar un cop d’ull a com es calcula que serà dintre de trenta anys.

El clima d’ara

Les variables més importants per descriure el clima són la temperatura (en o­C) i la pluviometria (en mm, que és equivalent a litres per m2).

Font: Web del Servei de Meteorologia de Catalunya.

Si ens centrem a Catalunya, la temperatura mitjana anual pot anar dels 0 o­C a les zones muntanyoses als 17 o­C  a la costa. La quantitat de pluja mitjana anual es mou entre menys de 400 mm a ponent de la depressió Central fins als 1.200 mm a determinats punts del Pirineu. La variabilitat és molt gran. És una característica pròpia de Catalunya, que s’associa al fet de tenir una orografia molt diversa, força complicada, clivellada entre les serralades orientades en la direcció est-oest i la xarxa hidrogràfica de nord a sud. Al mapa que he manllevat del SMC en podeu veure una divisió realitzada a partir d’aquestes dues variables. Al nostre tros de món hi tindríem, a la part nord, l’anomenat clima Mediterrani Prepirinenc Oriental i, a la part sud, estaríem dividits entre el mediterrani continental sec a l’oest i el mediterrani continental sub-humit.

Per caracteritzar com és el clima d’un lloc cal una llarga seqüència de dades meteorològiques. L’Organització Meteorològica Mundial (WMO) va establir com estàndard que fos com a mínim de 30 anys. Per fer un càlcul homogeni a nivell mundial, es va decidir prendre el període 1961-1990 com a referència. Per Catalunya, disposem de l’Atles Climàtic de Catalunya, període 1961-1990 (Martín-Vide i Raso, 2008).

Als tres mapes següents es concreten els principals resultats per les nostres contrades. La temperatura mitjana anual està entre els 11 o­C i els 12 o­C. La pluviometria mitjana anual oscil·la entre els 700 mm i els 750 mm. Com es pot observar, ambdues variables es distribueixen de forma similar de sud a nord, en clara correlació amb les altituds. Més entretinguda és la distribució del règim pluviomètric segons les estacions. Hi conflueixen quatre configuracions on l’únic paràmetre comú és el de que a l’hivern és quan es dóna la menor precipitació. A la major part del territori les estacions més plujoses són la primavera i la tardor, però a la zona nord del Llobregat, més amunt de Gironella, ho és l’estiu. Estem, doncs, en una zona de transició, cosa que estimula la biodiversitat i la varietat paisatgística, sobretot en el sentit est-oest.

  • Temperatura mitjana anual segons l’Atles Climàtic (1961-1990). Elaboració pròpia sobre la cartografia de l’hipermapa.
  • Precipitació mitjana anual segons l’Atles Climàtic (1961-1990). Elaboració pròpia sobre la cartografia de l’hipermapa.
  • Règim pluviomètric estacional (P: primavera; E: estiu; T: tardor; H: hivern). Les sigles estan ordenades d’esquerra a dreta, de major a menor pluviometria. A partir de l’Atles Climàtic (1961-1990). Elaboració pròpia sobre la cartografia de l’hipermapa.


El clima que ens espera

El treball Altava-Ortiz i Barrera-Escoda (2020) és una projecció estadística del clima a Catalunya amb un abast temporal és de 1971 a 2050: el període 1971-2000 servirà de control i el 2006-2050 serà el projectat. Es consideren tres models globals (un d’alemany, un altre americà i un altre canadenc) i dos escenaris d’emissions a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (models RCP, veure la gràfica de sota). Una des les grans aportacions d’aquesta projecció és la seva resolució de 1 km2, molt més detallada que els treballs fets fins a l’època i que permet precisar amb més cura els resultats per a zones concretes, com és el nostre cas.

Els RCP (Representative Concentration Pathways) són un conjunt de models que projecten fins 2100 l’evolució de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera en funció de diverses hipòtesi. A l’estudi s’han fet servir el RCP4.5, on se suposa que a mitjans del segle XXI es controla de forma efectiva l’emissió de gasos, i RCP8.5, on no hi ha control de gasos. Fins al 2010 les corbes coincideixen amb les dades observades. Font: Apartat de canvi climàtic al web del SMC.

Pel que fa a les temperatures mitjanes anuals, en general s’espera que vagin en augment: entre 0,7 o­C i 2,1 o­C en 45 anys. També es preveu que augmenti la variabilitat interanual. Els menors increments serien a la costa, els majors es donarien al Pirineu. Per estacions, els majors increments serien a la tardor, seguida de l’estiu. Pel que fa als extrems de temperatura, augmentaran tant les màximes com les mínimes diàries, amb increments de fins a 4 o­C en el pitjor escenari. Augmentaran les nits tropicals (mínimes més grans de 20 o­C), les nits tòrrides (mínimes de més de 25 o­C) i els dies lliures de glaçades (mínimes superiors a 2 o­C). Els dies de glaçada (màxima menor de 0 o­C) i de fredor (màxima per sota els 10 o­C) es reduiran.

Pel que fa a aquest tros de món, els mapes mostren que a la l’escenari optimista l’augment de temperatures és d’entre 1,5 i 2,5 °C, al pessimista considera que entre 2 i 3 °C. Al mapa de sota podeu comparar les temperatures mitjanes anuals entre el model optimista (hi ha un cert control de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle) i el pessimista (no hi ha control en l’emissió de gasos).

Projecció de la temperatura mitjana anual. A l’esquerra la projecció pessimista, a la dreta l’optimista. A casa meva es planteja un augment d’entre 1,5 °C i 2,5 °C.

L’evolució pel que fa a la pluviometria és més incerta. En general, sembla que vagi a la baixa, especialment a l’estiu. A l’escenari més desfavorable, la precipitació mitjana anual podria arribar a ser de l’ordre del -40%, la mitjana a la primavera del -45% i la mitjana a l’estiu del -75%. Disminuiran en general els dies amb precipitació feble i, en algunes zones, augmentaran els dies amb precipitació abundant. S’espera que les sequeres siguin més intenses (més dies amb poca o nul·la pluja).

Pel que fa a les nostres contrades, a l’escenari optimista la disminució de precipitació és d’un 5%, al pessimista considera que d’un 10%. Sota podeu fer la comparativa.

Projecció de la precipitació mitjana anual. A l’esquerra la projecció pessimista, a la dreta l’optimista. A casa meva es planteja una disminució d’entre -5% i -10%.

Com era d’esperar, les previsions no són afalagadores i poden tenir repercussions tant inesperades com indesitjades. En general, l’augment de temperatura es pot associar a un augment de l’energia del motor que mou la dinàmica atmosfèrica. Els fenòmens meteorològics tendiran a ser més extrems i variats. Cal continuar insistint en la contenció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per mantenir l’habitabilitat del planeta.

Referències:

  • Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya.

Deixa un comentari