Es revisa com s’han definit els límits dels municipis que apareixen als mapes, quins són els seus fonaments jurídics i quin és el seu nivell de precisió. Com a exemple, es documentarà la delimitació del municipi de Montclar.
El terme municipal, el territori, és una part fonamental del municipi. És l’àmbit on l’ajuntament té potestat per planificar, on exerceix la gestió que té encomanada i on ha de prestar els serveis que li corresponen. També és la seva font de riquesa, d’on extreu part dels recursos que mantenen la institució en funcionament. I és el lloc on es fa vida.
Un bon coneixement del terme municipal passa per tenir ben clars els seus límits, que defineixen fins on arriba l’acció de govern de l’ajuntament i són lloc de trobada amb els municipis veïns. És, per tant, essencial que els límits, les termes, siguin conegudes, ben fixades i estiguin acordades per les dues parts.
L’atermenament o delimitació municipal és l’operació tècnica i jurídica que estableix els límits del territori del municipi mitjançant la descripció d’unes línies que l’envolten i la construcció o designació d’uns senyals, les termes o fites, que serveixen de referència. L’atermenament i les seves modificacions són acords jurídics: dos municipis veïns comparteixen una línia que els separa i la seva delimitació i afitament l’han de fer en comú, estenent les corresponents actes amb tots els detalls necessaris per a que perdurin i es puguin reconstruir si cal.
Intents d’atermenament municipal al segle XIX
Els municipis actuals van ser definits per primera vegada a la Constitució de 1812 o de Cadis on, entre altres coses, s’establia que “… se les señalará término correspondiente”. Però una cosa és dir-ho i altra fer-ho. El municipi havia nascut amb una àmplia autonomia, amb capacitat per definir-se i governar-se a si mateix. Era, per tant, al municipi a qui li corresponia establir el seu territori tot acordant els seus límits amb els municipis veïns. Alguns es van adequar a definicions territorials anteriors, però la majoria aparegueren sense una delimitació clara. Durant bona part del segle XIX l’Estat va insistir als municipis per a que portessin a terme els atermenaments respectius. Donat que s’havia establert que el municipi era la unitat mínima administrativa, qualsevol ens superior (l’Estat, la província, etc.) es formava per agregacions de municipis. Fins i tot la superfície del país s’havia de calcular a partir de la suma de superfícies dels termes municipals. Per tant, calia que tots els municipis fossin delimitats.
La primera iniciativa seriosa no va arribar fins 1870, amb un Decreto que plantejava que tots els ajuntaments havien de fer l’atermenament dels municipis en un termini de dos mesos. No es van fer. La seva virtut, però, va ser la de proporcionar unes instruccions que van quedar com a referents per a futures operacions (Burgueño i Lasso de la Vega, 2002).
Al 1889 s’insisteix amb un Real Decreto que demanava la revisió de tots els atermenaments que estiguessin fets, amb algunes excepcions, i que es fessin els que faltessin. Complementava les instruccions de 1870. Aquí es té constància de que hi va haver un gran esforç per aplicar-lo i en resultà un bon nombre d’actes de delimitació. Però no va ser complet i presentava una mancança important: tan sols es tractava d’una relació literal, no permetia càlculs com el de la superfície municipal (Capdevila, 2016). Els que han perviscut es poden trobar a molts arxius i la gran majoria estan a l’Instituto Geográfico Nacional. Són importants perquè poden tenir repercussions jurídiques. Un exemple n’és el plet entre Torà i Llobera, que es va concloure amb el rebuig de la delimitació de 1924 tot establint que s’havia de fer en base a l’acord entre els dos municipis de 1889-1896 (sentència núm. 917/2017 del TSJC).
Els treballs de delimitació de l’Instituto Geográfico
L’operació definitiva va venir de la mà dels treballs per elaborar un mapa topogràfic detallat, de base científica, necessari per elaborar el cadastre, que va portar a terme l’Instituto Geográfico (és un nom genèric ja que l’organisme ha tingut diferents canvis de denominació al llarg de la seva història). En aquest projecte es va decidir fer el treball de camp prenent com a unitat el municipi i com a nivell de detall l’escala 1:25.000 amb l’objectiu de publicar el Mapa Topográfico Nacional a escala 1:50.000.
El primer pas, per tant, era la mesura i dibuix del perímetre municipal i, donat que en molts casos no existia, es va decidir portar a terme l’atermenament formal de tots els municipis amb l’estesa d’actes, l’amidament de la línia mitjançant itineraris topogràfics i la seva representació gràfica a escala 1:25.000. Vet aquí que dins d’un treballs tècnic de recollida d’informació geogràfica s’hi va incloure una tasca administrativa amb efectes jurídics, la qual cosa implicava convocar i reunir comissions per part dels respectius ajuntaments i acompanyar-los per a que determinessin els seus límits. En molts casos no hi va haver acord en alguna part de la línia. Aquí es va optar per traçar la línia i fer constar la disconformitat. També hi va haver màniga ample pel que fa a la representativitat: a les actes hi han molts exemples de línies aprovades per tan sols una de les parts o per representacions municipals d’escassa entitat. Com que hi havia la necessitat de tirar endavant els treballs topogràfics, en alguns casos els acords d’atermenament van ser poc fonamentats. Les línies que a les actes constaven com a provisionals van acabar essent assumides com una línia límit municipal més.
A Catalunya s’hi va treballar entre 1909 i 1930 (Capdevila, 2005). En aquest tros de món, concretament, durant els anys 20. N’ha quedat una important documentació de l’època: actes amb descripcions de les línies, minutes topogràfiques, quaderns de camp, etc.
A partir dels treballs topogràfics a escala 1:25.000, aquestes línies van ser publicades a escala 1:50.000 i són amb les que s’ha treballat fins fa pocs anys. La seva precisió és de 5 metres en el millor dels casos però com que no s’han replantejat fins ara, les bases de dades tot sovint s’han nodrit de les línies traslladades al paper i editades cartogràficament. És habitual trobar discrepàncies entre allò escrit i allò dibuixat. Per altra banda, moltes de les descripcions de la línia han perdut sentit amb el pas del temps, les fites han desaparegut, s’han consolidat errors i pràctiques errònies, etc.
Els treballs d’actualització de la delimitació municipal per part de la Generalitat
La Generalitat està duent a terme el replanteig dels atermenaments municipals per configurar l’anomenat Mapa Municipal de Catalunya. És a dir, intenta recuperar les antigues línies i fites a partir de la documentació de l’Instituto Geográfico, reuneix als municipis corresponents i s’estenen unes actes de delimitació i afitament per cada línia, on la informació de posició ja es fa amb tècniques basades en el GPS, pensant en precisions de 1 m., equivalent a una representació cartogràfica a escala 1:5.000.
Cal deixar clar de que no es tracta d’una nova delimitació. És la reconstrucció de la delimitació existent. La primera feina que es va fer, cap als voltants de l’any 1988, va ser l’escaneig de tota la documentació pertinent dels arxius de l’Instituto Geográfico Nacional. La feina de recuperació s’ha basat, en primer lloc, en refer les observacions de principis de segle XX. Les mancances que hi puguin haver hauran de ser resoltes per part de les autoritats municipals que han de validar la nova versió de cada línia. L’experiència adquirida és rica en casos i detalls, tal com s’explica a Masdeu et al. (2015). La documentació generada per l’Instituto Geográfico no va tenir una difusió adequada i, vuitanta anys després, el coneixement que els municipis tenien dels seus límits no coincidia amb les línies oficials. Als territoris molt urbans, el planejament havia generat les seves pròpies versions de línies. A les zones rurals va ser el cadastre qui, a la pràctica, determinava els límits municipals, confonent-los tot sovint amb els límits de propietat privada.
L’elaboració del Mapa Municipal de Catalunya encara està en marxa i està força avançat per aquestes contrades. El vessant topogràfic el du a terme l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el de caire administratiu ho porta la Direcció General d’Administració Local. El procés de delimitació és regit pel Decret 244/2007 i les seves modificacions posteriors. El resultat de les deliberacions de les comissions municipals és publica al DOGC i l’Institut Cartogràfic i Geológic de Catalunya s’encarrega d’elaborar la Memòria dels treballs topogràfics (MTT) de la línia de terme on hi consten les coordenades UTM de les fites i la trajectòria de la línia de terme que hi és compresa. Finalment, la delimitació completa d’un municipi comporta l’elaboració del document oficial, el seu Mapa municipal, el qual és sotmès a la Comissió de Delimitació Territorial (CDT) i s’inscriu en els diferents registres cartogràfics.
Amb aquests treballs es clarifiquen i milloren les línies de terme municipal oficials. Un tema diferent, que no es tractarà aquí, és la qüestió de les alteracions de terme municipal, que tenen el seu procediment propi. També deixem per una altre moment tota una sèrie de casos especials que mereixen un atenció apart: la línia de costa, les fronteres amb França i Andorra, les línies que coincideixen amb les divisions provincials dins Catalunya i les línies que coincideixen amb altres comunitats autònomes. Tan sols mencionar que si algun dia es pretengués fer una modificació d’una línia de terme que coincidís amb la de província, com passa en aquest tros de món, caldria que fos aprovada mitjançant Llei orgànica al Congrés dels Diputats (art. 141 de la Constitució espanyola de 1978).
Un cas per il·lustrar la documentació de l’atermenament municipal: Montclar
El municipi de Montclar ja té aprovat el seu mapa municipal. Està dividit en dos polígons, el que conté el nucli de Montclar, amb 32,19 km de perímetre i 19,04 km2 de superfície, i el de Sant Quintí de Montclar, amb 9,41 km de perímetre i 2,87 km2 de superfície. En total, el seu perímetre és de 41,54 km i la seva superfície és de 21,91 km2. En la terminologia habitual, es podria dir que el municipi de Montclar té un enclavament, Sant Quintí de Montclar, entre altres municipis. O, el que és equivalent, que Sant Quintí de Montclar és un exclavament del municipi de Montclar.
Confronta amb cinc municipis amb els que comparteix 64 fites que es van definir entre 1921 i 1922 (Taula 1). En aquesta comptabilitat cal tenir present que als extrems de les línies es comparteixen fites, cosa que fa que algunes fites es comptabilitzin dues vegades.
| Fites | Longitud (m) | |
| Avià | 5 | 2.833 |
| Casserres | 7 | 3.557 |
| l’Espunyola | 32 | 2.1098 |
| Montmajor | 16 | 6.267 |
| Viver i Serrateix | 11 | 7.788 |
Es disposa de bona part de la documentació antiga (Taula 2). Tan sols hi una acta de 1889, la corresponent amb Casserres. Un bon exercici pel lector seria el de comparar aquesta línia amb la de 1922. Manca l’acta de 1922 amb Montmajor però s’ha conservat el quadern tècnic amb els amidaments topogràfics. De les revisions actuals, amb Avià no hi ha constància de la resolució al DOGC però si de l’Acta de Delimitació signada entre els dos municipis.
| Acta 1889 | Acta IG | Resolució / Acta | |
| Avià | 26/06/1922 | 08/06/2016 | |
| Casserres | 10/12/1889 | 26/05/1922 | 19/10/2012 |
| l’Espunyola | 04/08/1922 | 09/11/2015 | |
| Montmajor | 21/06/2015 | ||
| Viver i Serrateix | 03/11/1921 | 03/11/2015 |
Bones tanques fan bons veïns
Els treballs d’actualització de les delimitacions municipals segurament no resoldran totes les problemàtiques existents. En alguns casos la precisió del metre no serà suficient. En altres, el fet de plantejar-se on són els límits pot ressuscitar vells conflictes que hom preferiria tenir al calaix. Fa mandra. Però cal. Una delimitació formal, pública, en un moment sense conflictivitat, pot estalviar picabaralles interminables. Quan la discrepància pels límits és viva, el preu són esforços enutjosos i recursos malbaratats.
Cal, per tant, acabar amb els treballs endegats i cal, també, que els ajuntaments es conscienciïn de la importància de tenir ben presents els seus límits. El territori és un bé escàs i únic, una part essencial de la nostra identitat.
Referències:
- Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran (2002): Història del mapa municipal de Catalunya. Barcelona: Direcció General d’Administració Local.
- Capdevila, Joan (2005): Els treballs de delimitació municipal del Instituto Geográfico Nacional a Catalunya, 1909 – 1930. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 60, 45-69 (link)
- Capdevila, Joan (2016): Delimitació i representació cartogràfica del terme municipal de Barcelona: les campanyes de 1889 i 1917. Dins Ramon Grau i Carme Montaner (eds.) Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 124-141
- Masdeu, F.; Jiménez, M. M.; Ledo, R. (2015): La normalització de la delimitació municipal a Catalunya (2007-2015): una infraestructura bàsica per a la gestió territori. Revista Catalana de Geografia, XX(52) (link)
Legislació citada:
- Decreto (1870): Decreto disponiendo que todos los Ayuntamientos de la Península, Baleares y Canarias procedan al señalamiento de sus términos municipales. Gaceta de Madrid, núm. 43, de 12/02/1871, página 353 (link) Instrucción para llevar á cabo el señalamiento de los términos municipales. Gaceta de Madrid, núm. 43, de 12/02/1871, páginas 353 a 354 (link)
- Real decreto (1889): Real Decreto sobre renovación de los hitos ó mojones que determinan los límites de los términos municipales. Gaceta de Madrid, núm. 247, de 04/09/1889, página 757 (link)
- Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya (link al text consolidat)
Fonts de dades:
- Instituto Geográfico Nacional: Centro de Descargas (link), cal seleccionar Información Geográfica de Referencia i desprès, dins de Hojas Registrales, fer una cerca per llistat del municipi que interessa. A les Hojas Registrales hi han els enllaços a tots els documents relacionats amb el Real Decreto de 1889 i les delimitacions del Instituto Geográfico [Consultat durant octubre de 2020]
- Mapa Municipal: Límits de terme oficials (link), cal seleccionar el municipi d’interès [Consultat durant octubre de 2020].
Un tros de món 