La conca de la riera de Navel recull les aigües del vessant sud de la Serra dels Tossals, a Capolat, i les porta per l’Espunyola, Montmajor, Montclar, Viver i Serrateix i Cardona fins al Cardener. A més de la riera del Navel, cal destacar-hi la rasa de l’Hospital, que ocupa més de la tercera part de la conca. Veïna de l’Aigua d’Ora, és més petita i més desconeguda. Hi ha un petit espai d’interès natural, diversos aprofitaments d’aigua i algunes problemàtiques mediambientals que cal encarar.
Les conques de l’Aigua d’Ora i de la riera de Navel tributen al Cardener per l’esquerra, molt aprop de Cardona (veure mapa inferior). Com el mateix Cardener, porten les aigües del Prepirineu cap al sud, fins unir-se al Llobregat prop de Manresa. Ambdues conques comparteixen carenes. La primera, la més occidental, és més extensa, 188 km2, i recull aportacions de més amunt, dels peus de la Serra d’Ensija, que arriba fins als 2300 m. La conca de Navel abasta uns 109 km2 i té els seus inicis a peus de la Serra dels Tossals, que supera per poc els 1520 m. La diferència d’altures de les seves capçaleres és important: l’Aigua d’Ora es pot aprofitar d’aportacions de la fossa de la neu mentre que per la riera de Navel la contribució nival és irrellevant. Tenen, per tant, règims de cabals diferents.
Més de la tercera part de la conca de la riera de Navel correspon al seu afluent principal, la rasa de l’Hospital, que drena una extensió de 41 km2. De fet, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) denominen al sistema hídric com el de riera de Navel i rasa de l’Hospital.
La Serra dels Tossals s’estén d’oest a est, com un mur, dins del municipi de Capolat, amb altures, els Tossals, que sobrepassen els 1500 m. Com s’ha dit, la conca de la riera de Navel recull les aigües dels seus vessants meridionals. A ponent, a l’antiga parròquia de Travil, surten les primeres aportacions per a la rasa de l’Hospital: la rasa de Boixadera i la rasa de Tresserra. A llevant, sota el Santuari de la Mare de Déu dels Tossals i a l’empara del Serrat de Runers (1496 m), llisquen la rasa de la Casanova de Foubes i la rasa del Salt de Sallent per la plana en direcció cap als cingles sota Capolat. També orientat d’oest a est, aquí hi ha un graó de quasi 400 m. És de destacar el Salt de Sallent, que fa un bonic espectacle quan la riera baixa plena. També és on el municipi de l’Espunyola hi té un embassament per abastiment propi.
Sota el graó s’arriba a la plana, on l’aigua deambularà en un territori de desnivells més suaus, a uns 800 m sobre el nivell del mar, en uns terrenys de litologia carbonatada, de roques sedimentàries que, a l’erosionar-se, es fragmenten en forma de conglomerats, gresos i lutites. Hi ha una relativa abundància de fonts. A més, cal afegir-hi les aportacions fetes per les mateixes rieres, que han creat els seus solcs als llocs més tous i solubles i han deixat les seves aportacions de gra més fi. La vegetació de ribera és abundant però fragmentada: salzes, pollancres, bardisses, etc.. És una zona agrícola i ramadera, de població dispersa i nuclis petits, amb molts testimonis d’aprofitament històric de l’aigua, especialment molins, pous i embassaments per a consum local.
A ponent, les rases circulen per la parròquia del Cint i van a concentrar-se poc abans d’arribar al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, ja a la parròquia de Correà. A llevant, les dues rases travessen el municipi de l’Espunyola fins trobar-se al Verdeguer, al municipi de Montclar, en el que es coneix com a riera de Montclar.
Per Montmajor, la rasa de l’Hospital passa per Cal Bisbe, també conegut com Hospital de Cal Bisbe, que durant molt de temps va servir com a hostal per a viatgers. És probable que sigui l’origen del nom de la riera. Encaixada entre vessants costeruts, ara poc arbrades per culpa dels incendis, la rasa troba el Navel ja no gaire lluny del Cardener, prop de la masia de Navel, que dóna lloc a la riera i que es trobava a peu del camí ral entre Cardona i Serrateix, amb molí (el molinet de Navel) i església (Sant Vicenç de Navel).
Pel que fa a la part de llevant de la conca, la riera de Montclar recull aportacions de rases i torrents relativament curts: la rasa de Vila-riquer per la dreta, el torrent de les Sitges per l’esquerra, fins arribar al terme de Viver i Serrateix, on ja pren el nom de riera de Navel. Rega les terres de la parròquia del Pujol de Planès en un tram força aprofitat des d’època medieval per molins i amb, fins i tot, una torre defensiva: cal Félix. Actualment, prop el Molí de Vilajussana, hi ha el Pantà de Serrateix. Unes 500 ha. en aquest entorn formen l’espai natural protegit de la Riera de Navel.
Des de la masia de Navel fins al Cardener, dins del municipi de Cardona, prop el Pinell, hi ha no gaire més de 4 kilòmetres.
La salut de la conca no és bona. Al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 elaborat per l’ACA es conclou que pel que fa als continguts biològics l’estat és molt bo i la diversitat biològica és bona, però pel que fa als components fisicoquímics s’hi detecten altes concentracions de nitrats, la qual cosa fa que es consideri que l’estat o potencial hidrològic sigui mediocre, i, en general, que el seu estat es pugui classificar com a dolent. La conca, per tant, està sotmesa a proteccions per a la captació d’aigües pel consum humà. Sembla que l’excés de nitrats és degut a l’activitat agrícola. És un problema important. Com es pot observar a la figura inferior, l’informe de 2018 del Programa de Seguiment i Control de l’estat de les masses d’aigua de l’ACA insisteix en el mateix tema.
Calen, doncs, mesures correctores, però els mateixos documents de l’ACA assenyalen que calen més dades per dur a terme una diagnosi més afinada. Tenen raó. Per exemple, no hi ha cap estació d’aforament que permeti fer un seguiment de cabals. Queda feina per fer.
Referències:
Un tros de món 
