Evolució de la població als darrers 150 anys

Publicat el per Joan Capdevila Subirana

Arreu del territori s’hi poden trobar restes de poblament des del paleolític, però no se’n comencen a tenir dades del nombre d’habitants i de la seva distribució fins al segle XIV, quan es comencen a contar les llars per a recaptar l’impost del fogatge. Els censos moderns, on es compta el nombre de persones residents o de pas per un lloc concret, comencen a fer-se de forma sistemàtica a la segona meitat del segle XIX i, a l’actualitat, el comptatge de la població ja es fa de forma contínua a partir del padró municipal. En aquest post s’investiga com ha estat l’evolució de la població en aquest tros de món als darrers 150 anys, és a dir, a partir de la sèrie de dades que proporcionen els censos moderns.

Per sort, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) ha recopilat les dades d’aquests censos per municipis i les posa a disposició del públic al seu web. Abasta fins l’any 1991. S’ha complementat amb les dades del padró continu que publica l’Instituto Nacional de Estadística (INE) pels anys 1996, 2001, 2006, 2011 i 2016. Pel que fa al nostre entorn, de seguida s’observa que es poden considerar tres categories de municipis en funció dels seus habitants actuals (Mapa 1):

  • Els que tenen més de 3.000 habitants: Berga, Cardona, Gironella, Navàs, Puig-reig i Solsona.
  • Els que estan entre 500 i 3.000 habitants: Avià, Casserres, Cercs, Olius i Sant Llorenç de Morunys.
  • Els que actualment tenen menys de 500 habitants: Capolat, Castellar del Riu, Clariana de Cardener, l’Espunyola, Fígols, Guixers, Montclar, Montmajor, Navès, Riner i Viver i Serrateix.
Mapa 1. Distribució de municipis en funció dels seus habitants segons l’operació censal de 2016. Elaboració pròpia. Font: veure referències.

El primer grup engloba les capitals històriques i els municipis que es van desenvolupar a partir de l’impuls industrial a la llera del Llobregat. Les dues capitals de comarca, Berga i Solsona, mostren un evolució gairebé paral·lela, activant-se principalment a partir dels anys 40 del segle XX fins a un màxim molt recent. Cardona també sembla seguir la mateixa línia fins als anys 60, a partir d’on el nombre d’habitants comença a caure de forma gradual i sostinguda. Gironella i Puig-reig arrenquen demogràficament a finals del XIX fins un màxim a la dècada dels 70 i des d’aleshores estan perden població. Navàs presenta un creixement sostingut i gradual des de finals del XIX.

Gràfica 1. Evolució de la població entre 1860 i 2016 dels municipis més poblats. Elaboració pròpia. Font: veure referències.

El segon grup presenta comportaments molt diferenciats, que cal explicar cas per cas. L’evolució més espectacular és la de Cercs, que arrenca a la darrera dècada del segle XIX, manté una velocitat de creixement elevada fins 1960, quan comença a caure a una velocitat encara més gran fins arribats els anys 80. A partir d’aleshores la pèrdua de població esdevé progressiva però més moderada. Està clar amb l’auge i caiguda de la indústria tèxtil a l’Alt Berguedà i l’explotació del carbó. Avià i Casserres, per la seva banda, són dos municipis ben poblats, de caràcter rural però amb una certa component urbana, propers a Berga i a l’eix industrialitzat del Llobregat. Tots dos presenten creixements moderats als dos primers terços del segle XX per entrar en davallada a continuació. En el cas d’Avià, aquesta tendència s’ha invertit des dels anys 90 i la recuperació de població és destacada. Sant Llorenç de Morunys mostra poques variacions d’habitants en comparació amb la resta, amb una evolució peculiar: descens continuat des del segle XIX fins la dècada dels anys 40, aleshores comença una lenta remuntada fins entrat el segle XXI. Finalment, el cas d’Olius també és de destacar: és un municipi de rerefons rural molt extens, que envolta al de Solsona, que és molt petit, i que hostatja bona part de l’activitat industrial i també residencial de la capital del Solsonès, la qual cosa explica el creixement que experimenta des de la dècada dels 70 per portar-lo a formar part d’aquest grup.

Gràfica 2. Evolució de la població entre 1860 i 2016 als municipis per sobre dels 500 habitants i per sota dels 3.000. Elaboració pròpia. Font: veure referències.

Finalment tenim els municipis eminentment rurals, caracteritzats per estar formats per varis petits nuclis i un gran disseminat de masies. Com es pot observar a la Gràfica 3, la seva evolució es força similar. De fet, el que més els diferencia és l’extensió dels municipis. Per evitar-ho, donat que aquí el què interessa és la població, val la pena treballar a partir de les densitats d’habitants per quilòmetre quadrat. A la Gràfica 4 s’observa com s’agrupen les diferents corbes. També s’observa com, amb el pas del temps, les densitats es van apropant, convergint, com indicant que la distribució de població pel territori es va equilibrant. Al 1860 el ventall de densitats va dels 21,8 hab/km2 de Montclar als 3,9 hab/km2 de Fígols. Al 2016 es concentren entre els 7,0 hab/km2 de l’Espunyola als 0,4 hab/km2 de Fígols. Al Mapa 2 es distribueixen aquest grup de municipis segons la densitat actual.

Gràfica 3. Evolució de la població entre 1860 i 2016 als municipis per sota dels 500 habitants. Elaboració pròpia. Font: veure referències.
Gràfica 4. Evolució de la densitat de població (hab/km2) entre 1860 i 2016 als municipis per sota dels 500 habitants. Elaboració pròpia. Font: veure referències.
Mapa 2. Distribució dels municipis rurals considerats en aquesta anàlisi en funció de la seva densitat actual. Elaboració pròpia. Font: veure referències.

Per a l’anàlisi de l’evolució, es pot emprar la corba de la mitjana de les densitats (Gràfica 5). S’hi observa un descens important al darrer terç del segle XIX fins al 1900, que es sol relacionar en part per l’impacte de la tercera guerra carlina. Fins al 1940 hi ha un increment moderat d’habitants, amb l’excepció del sotrac de la Guerra Civil, que hi és ben marcat. Des d’aleshores la pèrdua de població és contínua per l’èxode cap a les grans ciutats i centres industrials, fins a estabilitzar-se prop els 4 hab/km2 a partir de l’any 2000.

Gràfica 5. Corba mitjana de les evolucions de la densitat de població (hab/km2) entre 1860 i 2016 als municipis per sota dels 500 habitants. Elaboració pròpia. Font: veure referències.

Vet aquí una descripció, a grans trets, de com ha estat l’ocupació del territori als darrers 150 anys. Les principals beneficiades han estat les capitals de comarca, Berga i Solsona, que han obtingut un balanç en població positiu. Les segueixen altres municipis, com Navàs i Avià, que han complementat el seu caràcter rural amb els beneficis derivats de la seva proximitat a zones industrials, i Gironella i Puig-reig, partícips plenament de l’eix industrial del Llobregat. Altres casos tan sols han pogut mantenir-se com a referències subcomarcals: Cardona i Sant Llorenç de Morunys. Cercs és un cas d’èxit efímer vinculat a l’evolució de l’activitat productiva. Els municipis més rurals, amb l’excepció comentada d’Olius, presenten un comportament força homogeni que s’ha pogut estudiar de forma conjunta, caracteritzat per la pèrdua progressiva de la població fins estabilitzar-se, a principis del segle XXI, en unes densitats molt baixes.

Referències:

Deixa un comentari