Hi ha una clara consciència de que el paisatge és un recurs que cal preservar. El Conveni europeu del paisatge (2000) converteix la qualitat del paisatge en un dret. Ara ja hi han instruments de gestió per a fer-ho possible: la Carta del paisatge del Berguedà, el Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals i el Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. Sembla que ho tenim ben apamat… però, el paisatge, ben bé, què és?
Més enllà del lloc: entorn representat, realitat sintetitzada
Deia Le Corbusier que la natura es fa paisatge quan és emmarcada per l’home. M’agrada la frase perquè emfatitza un tret essencial d’allò que anomenem paisatge: és tracta d’un producte cultural, una creació personal en darrera instància que esdevé col·lectiva al ser compartida. Al nostre voltant hi han entorns, naturals o artificials, que ens produeixen una resposta emocional quan els copsem. Paisatge és allò que ens envolta passat pel sedàs de la cognició i cuinat en l’àmbit de les emocions. Els entorns percebuts els anomenem paisatges i són un component essencial de la nostra cultura. El paisatge, per tant, està subjecte a mirades diferents, a modes efímeres, a interpretacions, a valoracions. A més, dins del paisatge hi fem vida i tot sovint hi veiem la petjada del pas del temps, part de la nostra història. Els paisatges creen vincles, són part dels trets identitaris que ens defineixen.
El paisatge és al mateix temps una realitat física i la representació que ens en fem. És la fisonomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i, a la vegada, els sentiments i emocions que desperta a l’hora de contemplar-lo.
Observatori del Paisatge
Als següents epígrafs es parlarà sobre com s’ha provat de distingir i analitzar els diferents paisatges d’aquestes contrades, com se n’han establert els valors que els fan valuosos i com es poden gestionar per a preservar-ne els valors escollits. És a dir, s’ha fet una aproximació al paisatge des del seu vessant més patrimonial. Però no hem d’oblidar que s’està treballant amb un concepte intangible, polisèmic. L’art fa una aproximació molt diferent al paisatge. M’agrada tenir-ho present perquè dóna perspectiva i evita caure en veritats absolutes.
Al 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. S’hi estableixen els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge, els instruments concrets d’intervenció, i també les mesures de sensibilització, educació i suport. El nou marc legal preveu el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu, en clara sintonia amb les conclusions del Conveni Europeu del Paisatge aprovat pel Consell Europeu al 2000. La garantia d’aquest dret s’instrumenta mitjançant diversos tipus de mesures i eines d’intervenció. Anem a veure quins són els que més directament afecten aquests tros de món.
El paisatge com a recurs turístic: la Carta del Paisatge del Berguedà (2007)
La Llei del Paisatge va definir les cartes del paisatge com instruments de concertació d’acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Al 2005, el Consell Comarcal del Berguedà va impulsar un Pla de foment turístic de la comarca i va veure en aquest nou instrument una forma de facilitar l’entesa i el consens entre els agents implicats en les transformacions i la gestió del paisatge del Berguedà. El Consell va assumir el lideratge de la iniciativa d’elaborar la Carta del Paisatge amb el suport de la Generalitat i d’altres institucions.
La Carta del paisatge es va fonamentar en la idea fonamental que els paisatges del Berguedà són el principal recurs turístic de la comarca i un element decisiu per al desenvolupament local. Els principals objectius de qualitat paisatgística van ser el manteniment de les pastures a l’Alt Berguedà i de l’agricultura al Baix Berguedà, la millora dels espais fluvials i forestals, la integració paisatgística de les activitats turístiques, la indústria, la ramaderia intensiva i la gestió dels residus, el manteniment de l’harmonia arquitectònica dels nuclis rurals i les edificacions aïllades, i el foment del coneixement del paisatge per part de la població local i forana.
La Carta del Paisatge del Berguedà es va aprovar el 2007. Els signants es van comprometre a protegir el paisatge de la comarca amb l’impuls de polítiques i mesures de protecció del caràcter i la qualitat dels paisatges del Berguedà, i també amb el recolzament de l’evolució harmònica dels paisatges i la potenciació del paisatge com un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial, identitària i espiritual.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals (2016)
El catàleg de paisatge és un dels mecanismes de gestió definits a la Llei del Paisatge. Un catàleg de paisatge explica com és el paisatge d’un determinat àmbit geogràfic i quins valors té, quins són els factors que l’han propiciat, com evoluciona en funció de les dinàmiques socioeconòmiques i ambientals presents i, finalment, estableix quin tipus de paisatge es vol i com es pot assolir. Per a fer-ho, les seves conclusions s’han d’integrar als instruments d’ordenació territorial, d’estratègia sectorials i de planejament urbanístic; han de ser el fonament de documents més específics (com les cartes de paisatge), i han de ser el document de base per a campanyes de sensibilització sobre la diversitat paisatgística i els seus valors, així com per a la inserció del paisatge en diferents nivells de l’ensenyament.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals es va aprovar el 2016 i es va publicar en format llibre el 2019. Com a principals trets definidors del paisatge de les Comarques Centrals va destacar:
- el conjunt d’altiplans separats per conques;
- el mosaic agroforestal, format per boscos mixtos d’alzines i roures amb diferents tipus de pins, que alternen amb camps de cereal;
- els masos i construccions rurals;
- les construccions defensives, castells i torres;
- els patrons d’assentament i nuclis de població singulars, que van des de nuclis en entorn agroforestal a nuclis de colònies industrials;
- els fons escènics configurats per relleus de muntanyes i serralades;
- el ric patrimoni industrial i miner;
- els espais naturals emblemàtics;
- la xarxa fluvial, que estructura bona part del territori;
- i les infraestructures viàries.
d’on destaquen, per aquest tros de món:
- elements amb contingut simbòlic i identitari rellevant: els murs i cabanes de pedra seca, les colònies industrials al Llobregat i el Cardener, castells com el de Cardona, ermites, santuaris com el de Queralt, la catedral de Solsona o determinats cims o cingleres;
- com a fons visual de gran valor escènic destaquen els perfils del Port del Compte, la Serra de Busa o la Serra de Queralt;
- una fita singular especialment destacable és la Muntanya de sal de Cardona;
- pel que fa als paisatges d’aigua, cal esmentar els embassaments de la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall, els canals industrials i també són importants el sistema de rec, lligat a rieres de fons de vall, derivacions de rius, séquies o canals;
- el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central;
- nuclis de població que destaquen pel seu tipus emplaçament en el territori, la seva dilatada història i la presència abundant d’elements patrimonials i identitaris:
- entre els nuclis en entorn agroforestal hi ha la població Viver i Serrateix,
- entre els nuclis de creixement lineal hi ha Navàs, que ha crescut tot seguint una via de comunicació, Puig-reig i Gironella, que ho han fet al voltant del riu,
- entre els nuclis de muntanya pirinenca, destaca Sant Llorenç de Morunys,
- a banda cal fer esment de les colònies industrials, que constitueixen una autèntica singularitat: com a colònies tèxtils tenim l’Ametlla de Merola a Puig-reig, la Colònia de Cal Rosal, entre Berga, Avià i Olvan, i Viladomiu a Gironella; com a colònia minera, destaca la colònia de les mines a Cardona;
- hi han bells exemples de mosaics agroforestals de gran valor ambiental i paisatgístic a les unitats de paisatge dels Replans del Solsonès i els Replans del Berguedà;
- hi ha un extens patrimoni arquitectònic en relació amb l’antiga frontera de la «Marca Hispànica» (castells, torres de guaita, masies fortificades) i un patrimoni arquitectònic romànic, lligat a la repoblació medieval del territori, de gran interès històric, social i simbòlic, alguns dels quals en molt bon estat de conservació. Cal esmentar el castell de Cardona, el castell de Castellvell de Solsona (Olius), entre molts d’altres. Pel que fa a esglésies i ermites són importants: el santuari de la Mare de Déu de Pinós (Pinós), el santuari de la Mare de Déu de Queralt (Berga), el santuari de Lord (Sant Llorenç de Morunys), etc. Els aplecs, romiatges i peregrinacions també són importants en aquestes terres, i mantenen viu un fort vincle social i espiritual amb el paisatge;
- el patrimoni rural, històric i cultural és ric, divers i forma part de la identitat col·lectiva de moltes zones d’aquest territori: molins fariners, camins ramaders, construccions de pedra seca, tines, etc. En conjunt signifiquen un llegat històric i cultural molt ric. Les fires ramaderes i els aplecs són també part important d’aquesta vinculació de la població amb el paisatge i una oportunitat de desenvolupament econòmic lligat a un turisme respectuós amb el paisatge;
- es poden identificar diverses valls com especialment tranquil·les perquè es troben separades dels principals eixos de circulació i del bullici;
- hi han enclavaments privilegiats per a l’observació, interpretació i educació en els valors del paisatge: Santuari de Queralt, Castellvell de Solsona o el Castell de Cardona;
- i també hi ha una bona xarxa d’itineraris paisatgístics motoritzats (l’eix del Llobregat i l’eix del Cardener) i itineraris a peu.
Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya 1:250.000 (2019)
Un altre resultat important del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals va ser la determinació de les unitats de paisatge, és a dir, àmbits territorials caracteritzats per una combinació d’elements naturals, culturals i simbòlics, que li confereixen un caràcter diferenciat de la resta i que és reconegut com a tal per la població. Són útils com a àmbits funcionals, de referència, on aplicar iniciatives, estratègies locals, implementar directrius del paisatge, donar pautes per als espais oberts, aplicar normatives o dissenyar projectes de paisatge concrets, entre altres.
Al 2019, recollint els resultats obtinguts en l’elaboració dels catàlegs de paisatge, es va publicar el Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya a escala 1:250.000. En total, s’han establert 134 unitats de paisatge, que donen idea de la diversitat i riquesa de paisatges a Catalunya. Per aquest tros de món es van definir cinc, que repassarem en futures entrades: el Port del Comte-Vall de Lord, les Capçaleres del Llobregat, els Replans del Solsonès, els Replans del Berguedà i la Conca Salina. Si els hi voleu donar un cop d’ull, una forma ràpida de fer-ho és la de consultar les fitxes que, per cada unitat de paisatge, ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Referències:
- Carta del Paisatge del Berguedà (2007), impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà
- Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals (2016), aprovat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
- Conveni Europeu del Paisatge (2000), aprovada pel Consell d’Europa
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; Observatori del Paisatge (eds.) (2019): Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya [1:250.000]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (link)
- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (2005), aprovada pel Parlament de Catalunya
- Sala i Martí, Pere; Grau i Oliveras, Jordi; Departament de Territori i Sostenibilitat; Observatori del Paisatge (eds.) (2019): Catàleg de paisatge. Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (link)
Un tros de món 