Les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 quedaran marcades per l’emergència sanitària del Covid-19, que va condicionar la convocatòria (picabaralles al Govern sobre si ajornar-les o no, decisions judicials incloses), l’organització (protocols per votar, renúncies a formar part de les meses) i els resultats (alta abstenció). Tot i així, com a totes les eleccions, és un bon moment per copsar el pensament polític de la ciutadania i el seu posicionament enfront els grans debats plantejats com a societat.
La participació: gran augment de l’abstenció
Les eleccions del 14 de febrer de 2021 van marcar un mínim històric de participació, l’abstenció va ser del 46,5%, trencant completament la tendència a l’alça que es venia donant des del 2006. A més, a les darreres eleccions, al 2017, s’havia assolit un màxim històric de participació (l’abstenció va ser de tan sols el 20,9%). En aquell moment es va explicar per la gran mobilització que van suposar els fets desprès del referèndum de l’u d’octubre, la fallida declaració unilateral d’independència i la conseqüent aplicació de l’article 155 per part del govern de l’Estat posant en suspensió l’autonomia. És possible que al 2021 aquesta tensió mobilitzadora s’hagi refredat i que hi hagi un desencís generalitzat pel que fa a la política i els polítics, però, sens dubte, el principal factor d’abstinència va ser l’estat excepcional creat per la pandèmia Covid-19 i la por a infectar-se. La peculiar i erràtica evolució de les decisions de les autoritats que ha marcat aquesta convocatòria electoral no va ajudar a tranquil·litzar als votants.
Ja s’ha dit, la mitjana catalana va ser del 46,5% d’abstenció. A les nostres comarques no va ser gaire inferior: al Berguedà, el 42,0%; al Solsonès, el 42,7% i al Bages el 45,8%. Als 22 municipis estudiats en aquest tros de món l’abstenció va ser del 43,8% amb un rang de variació important: del 24,6% de Castellar del Riu al 47,9% de Cardona.
No hi ha, o no la conec, una explicació de per què uns tant i altres tan poc. Fent números, s’intueix una tendència: l’abstenció va ser superior als municipis amb més població censada, tal com es pot observar a la gràfica inferior, on s’ha comparat el cens amb el percentatge d’abstenció. Per exemple, no hi ha cap municipi per sobre els 1.000 censats que baixi del 35% d’abstenció. És un patró que hauria de ser confirmat amb més municipis i podria fonamentar algun tipus d’explicació, al menys per aquesta votació. He fet el mateix exercici per les eleccions de 2017 i no queda tan clar (el coeficient de correlació de Pearson per 2021 és de 0,62 mentre que per 2017 és de 0,22).
Ha augmentat molt els vots nuls i en blanc. Pel que fa al vot en blanc, en aquest tros de món, al 2017, es va quedar al 0,5% dels vots vàlids i al 2021 s’ha duplicat, arribant molt aprop de l’1%. De fet, als municipis de Fígols i l’Espunyola els vots en blanc han assolit la cinquena posició. Més espectacular és l’augment de vots nuls, que al 2017 estava al 0,4% de vots nuls respecte als vots emesos i al 2021 ha assolit el 1,6%. És a dir, s’han quadruplicat. Per exemple, en un municipi prou poblat com el de Solsona, els vots nuls va passar de 17 al 2017 a 67 al 2021, quasi un 2% dels vots emesos.
L’augment de vots nuls i en blanc, coincidint a més amb una disminució de la participació, sembla reforçar la idea de que, a més dels condicionants adversos provocats per la pandèmia, hi ha hagut un augment del descontentament per part de la població envers a l’oferta política que s’ha plantejat en aquestes eleccions.
Els resultats: guanya l’independentisme conservador
A 18 dels 22 municipis analitzats ha guanyat Junts per Catalunya. En 16 d’aquests 18 municipis, en segon lloc ha quedat Esquerra Republicana de Catalunya. Al mapa de sota es representa com ha estat la distribució territorial dels dos partits més votats a cada lloc.
Alguns resultats curiosos:
- Als municipis d’Avià, Berga, Casserres, Navàs i Sant Llorenç de Morunys l’ordre dels cinc primers partits, de més votat a menys, és el de JxCat / ERC / CUP-G / PSC / PDeCAT
- Als municipis de Montmajor, Olius, Puig-reig i Solsona l’ordre dels cinc primers partits ha estat el de JxCat / ERC / PSC / CUP-G / PDeCAT
- Dels municipis analitzats n’hi ha vuit amb més de mil habitants. Entre aquests es manté, si fa no fa, les proporcions anteriors.
- El municipi gran que més m’ha cridat l’atenció entre els analitzats, per discordant amb la resta, és Cardona. Els cinc primers, de més votat a menys, són ERC / PSC / JxCat / CUP-G / VOX.
Mirant els resultats per blocs d’afinitats es pot dir:
- Ha guanyat amb escreix el posicionament independentista, amb un 77,8% dels vots.
- Dins dels partits independentistes, guanyen les opcions de dretes enfront de les d’esquerres però per un marge força escàs: el 40,3% de la suma de Junts per Catalunya i Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) davant el 37,5% de la suma d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP-G).
- Pel que fa a les opcions de caire sobiranista, guanya l’esquerra, representada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb el 11,1% dels vots, que supera el grup de les dretes format per VOX, Ciutadans (Cs) i Partit Popular (PP), que suma el 6,4%.
A la comparativa que es mostra a la taula de sota es pot observar com els resultats de l’àmbit analitzat són molt similars als del Berguedà i el Solsonès: primera posició clara per Junts de Catalunya, segona sense discussió per ERC i la tercera, més ajustada, per la CUP. Al Bages, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana es troben frec a frec i el PSC supera amb força a la CUP a la tercera posició. A Catalunya, PSC, ERC i Junts per Catalunya estan separats tan sols per tres punts percentuals. En aquest procés destaca també l’ascens de VOX i En Comú Podem i la caiguda del PDeCAT fins al punt de no obtenir cap representant al Parlament desprès de l’aplicació de la regla d’Hondt. Contrasta, per tant, el posicionament polític d’aquest tros de món, que és representatiu de les comarques centrals més rurals, amb el majoritari en zones més urbanes i industrials, començant pel Bages i acabant pel conjunt de Catalunya, on es fa palès el pes demogràfic de la conurbació barcelonesa.
Si comparem els resultats de 2021 amb els de 2017 s’observa que:
- es manté al capdavant Junts per Catalunya amb ERC a la segona posició;
- les diferències entre ambdós són mínimes si tenim present que la comparació del Junts per Catalunya del 2017 s’hauria de fer amb la suma de JxCat i el PDeCAT al 2021;
- a la majoria de llocs, el PSC ha ocupat l’espai que a les eleccions de 2017 va ocupar Ciutadans, però en nombre de vots es fa difícil interpretar què ha passat, ja que el PSC ha augmentat un 4,1% i VOX ha aparegut amb un 2,8%, mentre que ha desaparegut completament Ciutadans, que va tenir un 11,6%, i el PP, amb un 2,1%;
- en general, es pot dir que el vot independentista ha augmentat, sense modificació ideològica, i el vot sobiranista ha disminuït i ha basculat de forma important, quasi bé de forma simètrica, de la dreta (Ciutadans) al 2017 a l’esquerra (PSC) del 2021.
Com a conclusió, sembla clar que som país de costums, es vota als hereus del nacionalisme conservador, ara independentisme conservador. L’independentisme progressista també hi és amb força. Més lluny queden opcions com la CUP, que també són de la seva però amb propostes i formes més transgressores, o com el PSC, únic representant del sobiranisme amb un pes específic clar. Malgrat l’augment de l’abstenció, l’augment del desencís per la política i els polítics, en quatre anys el quadre s’ha mantingut amb alteracions mínimes.
Referències:
- Resultats electorals, web de la Generalitat de Catalunya amb tots els resultats definitius de processos electorals des de 1976 [consultada al febrer de 2021]
- Resultats provisionals, web de la Generalitat de Catalunya amb els resultats provisionals de les eleccions de 2021 [consultada al febrer de 2021]
Un tros de món 