Un tros de món

El sòl és la part més superficial de la superfície terrestre. Està format per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Sobre el sòl hi fem vida: hi construïm, hi plantem i ens en beneficiem dels seus constituents (argiles, grava, arena…) i de tot allò que conté i s’hi desenvolupa, com la producció de biomassa o diferents tipus d’hàbitats. El què es pot esperar d’un lloc té una relació directa amb les característiques del sòl que el sosté. És un recurs limitat i no renovable a curt i mitjà termini. Està molt exposat a l’activitat humana, que hi exerceix una pressió cap cop més gran i que provoca, per tant, que es degradi de forma accelerada. Cal portar a terme un ús sostenible i eficient del sòl.

Estructura del sòl

Per conèixer com és un sòl específic cal considerar cinc variables:

• el material originari
• la geomorfologia
• els organismes vius
• el clima
• el temps

A l’entrada sobre Paleogeografia ja es van introduir els materials geològics d’aquest tros de món. Els materials més antics estan a la part nord, classificada dins la unitat fisiogràfica de les serres interiors orientals, que són les serralades al sud del Pirineu Axial, amb cims propers als 2000 m. i una xarxa hídrica orientada Nord-sud, i que es caracteritzen per estar exposades a la influència climàtica mediterrània. Els materials més joves, els de la plana, estan ubicats dins la unitat fisiogràfica de l’avantpaís oriental, que és la part de la Depressió de l’Ebre drenada per la conca del Llobregat. Està formada per un conjunt de serres i planes originades per materials d’erosió dels dipòsits deformats per estructures de plegament, cosa que fa que hi hagin forts contrastos de litologies entre diferents punts.

En general, en zones on el pendent és fort, el material és més fàcilment erosionable i en conseqüència els sòls seran soms o superficials. Als peus de vessants i a les zones planes és més probable que el sòls siguin més profunds.

L’activitat biològica és un dels elements fonamentals del sòl. És la responsable de l’aportació de matèria orgànica i nutrients, entre d’altres. L’activitat humana té una forta empremta en els sòls, en alguns casos favorable (afavoreix l’estabilitat i la formació de sòls) i en d’altres desfavorable (destrucció i contaminació de sòls). Un exemple de pràctica ancestral per a l’obtenció de sòls agraris és la tècnica de les feixes

S’està fent un important esforç per a determinar els tipus existents de sòls a Catalunya i establir les seves característiques amb la major precisió possible. Fa poc es va presentar el Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 (MSC250M), de caire general, i s’està treballant en una cartografia específica a escala 1:25.000. Ara per ara, no n’hi cap per aquest tros de món.

Distribució dels sòls a partir del MSC250M

El MSC250M està format per unitats cartogràfiques identificades mitjançant una combinació de color i un codi alfanumèric. Cada unitat concreta les característiques més destacables del sòl de la zona. En aquesta edició del MSC250M s’ofereixen dos sistemes de classificació del sòl: l’anomenat Soil Taxonomy, que és el tradicional a Catalunya, i l’anomenat World Reference Base for Soil Resources (WRB), que és el sistema proposat  per diverses organitzacions internacionals i, en concret, per alguna de les directives aprovades per la Unió Europea.

El sistema WRB és més senzill que el Soil Taxonomy però, també, menys detallat i no és aconsellable emprar-lo per escales de treball grans. Inicialment, va ser pensat com un sistema internacional de comunicació i per l’intercanvi de coneixement i experiències de tota la comunitat especialitzada en aquest camp. En el nostre cas, com que emprarem el MSC250M, és el que farem servir. 

La determinació de les unitats cartogràfiques s’han definit en base al material originari, la profunditat efectiva d’arrelament, la classe de drenatge, els horitzons de diagnòstic que presenten i la seva disposició en el perfil, la textura o granulometria dels diferents horitzons, el contingut d’elements grossos i la presència d’acumulacions de carbonats i/o guix.

(ICGC, 2019)

A la següent figura es mostra el retall del MSC250M, sistema WRB, per aquest tros de món. La metodologia emprada per a determinar-lo i la descripció del contingut ho trobareu a ICGC (2019)

A la zona plegada o zona nord del fragment del mapa, corresponent a la unitat fisiogràfica de les serres interiors orientals, hi ha principalment w19k i w19q, amb illes de w6k, a les zones més elevades i una gran zona de w13a que fa contacte amb el sud, a la cua del pantà de la Llosa del Cavall. A les zones més elevades, en general, són sòls superficials, ben drenats, amb textures mitjanes o grosses i molts elements grossos. Mostren poc desenvolupament edàfic o amb un horitzó superficial més fosc, amb un contingut abundant de matèria orgànica, a les illes w6k. Les característiques químiques dels sòls són molt variables en funció de la naturalesa dels materials originals. En general, però, els pH dels sòls desenvolupats a partir de les roques més riques en continguts de carbonat càlcic són de lleugera a mitjanament bàsics (valors del pH de mitjans a lleugerament alts) i els continguts de carbonat càlcic de baixos a moderadament alts.

La zona de contacte w13a es caracteritza per tenir sòls desenvolupats a partir de gresos i lutites, rics en carbonats, i els dipòsits procedents de la seva meteorització en vessants de pendent moderat i peus de mont. Van de superficials a moderadament profunds, ben drenats, amb textures mitjanes i molts elements grossos. Alguns perfils poden presentar acumulacions secundàries de carbonat càlcic en forma de nòduls i/o revestiments dels elements grossos. Els pH són de lleugerament bàsics a lleugerament alcalins i els continguts de carbonat càlcic, de moderadament alts a molt alts.

A la zona més plana o zona sud, corresponent a la unitat fisiogràfica d’avantpaís oriental, hi trobem els sòls formats principalment per conglomerats (el tipus w5o a la zona de contacte amb el nord) i els que s’han desenvolupat a partir de gresos i lutites (una franja important de w52a que és interrompuda per una w7a, a més de la unitat w17a a la zona de la conca salina de Cardona, a la part inferior del mapa).

La zona de conglomerats, el w5o, presenta sòls rics en carbonats formats a les divisòries i vessants de pendent fort en un entorn de clima mediterrani. Són superficials o molt superficials, ben drenats, amb textures mitjanes o moderadament grosses i un contingut abundant d’elements grossos. A les àrees més estables, es pot formar un horitzó superficial més fosc, amb un contingut abundant de matèria orgànica. Els pH són de lleugerament bàsics a lleugerament alcalins i els continguts de carbonat càlcic, de mitjans a molt alts.

La resta del mapa, més de la meitat, és el domini dels gresos i lutites. El w52a indica sòls desenvolupats a partir d’aquests material i dels dipòsits procedents de la seva meteorització als peus de mont i vessants de pendent suau i moderat. Van de superficials a profunds, ben drenats, amb textures mitjanes o fines i un contingut variable d’elements grossos. Poden presentar acumulacions secundàries de carbonat càlcic en forma de nòduls i/o revestiments. Els pH són de mitjanament bàsics a lleugerament alcalins i els continguts de carbonat càlcic, de moderadament alts a molt alts.

El w7a indica sòls desenvolupats a les divisòries i vessants de pendent fort en un entorn de clima mediterrani. Són superficials o molt superficials, ben drenats, amb textures grosses o moderadament grosses i abundants elements grossos. Presenten poc desenvolupament edàfic, tot i que, a les àrees més estables, es pot formar un horitzó superficial més fosc i amb un contingut més elevat de matèria orgànica. Els pH va de mitjanament àcid a neutre i els continguts de carbonat càlcic són baixos o molt baixos.

El w17a són sòls rics en carbonats, desenvolupats a partir de gresos i lutites, i els dipòsits procedents de la seva meteorització en divisòries i vessants moderats. Són superficials o molt superficials, ben drenats, amb textures mitjanes o grosses i un contingut variable d’elements grossos. Presenten poc desenvolupament edàfic. Els pH són de mitjanament bàsics a lleugerament alcalins i els continguts de carbonat càlcic, de moderadament alts a molt alts.

Interpretació

Tenim, resumint, que aquest tros de món està construït sobre sòls basats en roques sedimentàries de gra petit (els gresos) o força petit (les lutites), és a dir, sorres, llims, argiles i margues. Els conglomerats, de gra més gran, predominen a les zones w5o. Pel que fa al contingut químic, estem en un món majoritàriament calcari, és a dir, amb pH tirant cap a bàsics. Les parts més àcides es troben a w7a. La major part dels sòls són superficials o molt superficials. Els més profunds es troben a w52a i w13a.

Un altre enfoc és el de classificar els sòls en funció dels seus usos. Seguint la interpretació de treballs com Aran (2001) i Batiérrez (2018), es poden classificar els sòls d’aquests voltants com:

• sòls agraris: solen estar condicionats per l’orografia (per a la mecanització agrícola són necessaris sòls amb poca pendent i les parcel·les han de ser suficientment grans pel pas de la maquinària) i per altra banda, per la capacitat de retenció d’aigua, que se sol traduir en que hi hagi sòls prou profunds (a partir de 60 cm de fondària). El material originari d’aquests sòls són sediments detrítics terrígens fins, que generen textures amb pocs elements grossos.

• sòls forestals: cal distingir els que venen per l’abandonament de l’activitat agrària dels que són difícilment cultivables, bàsicament per ser poc profunds. La major part d’aquests sòls forestals contenen valors mitjans de carbonats i un pH bàsic. Tot i això, en alguns indrets determinats, s’hi poden trobar sòls descarbonatats i amb pH neutre o lleugerament àcid. Aquest fet té implicacions en la vegetació de la zona, doncs les comunitats vegetals d’un tipus de sòls i l’altre són diferents.

• sòls per pastures: també poden provenir de sòls agraris o de desforestacions, per exemple per focs forestals. Són els sòls amb menys profunditat, poden estar construïts sobre elements grossos, com és el cas de conglomerats, i solen presentar pH entre neutre i lleugerament àcids.

Com s’ha dit, el sòl és un recurs limitat, no renovable a curt i mitjà termini, que es pot degradar per diferents causes:

• per la contaminació, provocada principalment per altes concentracions de fertilitzants i productes fitosanitaris en l’agricultura i una mala gestió dels residus, o bé accidents en el transport, l’emmagatzematge o la manipulació de productes químics en l’activitat industrial i energètica;
• pel canvi d’usos del sòl, cosa que pot comportar una degradació per pèrdua d’estructura del sòl o compactació, disminució progressiva de la productivitat o, fins i tot, per la pèrdua total de la funció del sòl com pot ser el segellament del sòl ocasionat per la construcció d’infraestructures i edificis;
• per incendis forestals, que produeixen pèrdues de nutrients i carboni i poden desencadenar processos d’erosió i degradació.

Tot plegat té conseqüències importants, com la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capacitat d’emmagatzematge de carboni, la degradació de la qualitat de l’aigua o l’augment de la desertificació.

Posar-hi fre no és fàcil però és necessari. Cal protegir el sòl, cosa que hauria de passar pel desenvolupament d’un legislació específica. Al 2014 es va retirar la proposta de Directiva Marc de Sòls que havia preparat la Comissió Europea. Ara hi ha en marxa una consulta pública per establir una nova estratègia a la Unió Europea per a la protecció dels sòls. El termini per a participar-hi acaba el 15 d’abril.

Referències:

• Arán Mayoral, Miquel (2001): Resultat d’una prospecció de sòls agrícoles i forestals a la comarca del solsonès. Nivells de metalls pesants observats. Dossiers agraris, 197-206 (enllaç)
• Baltiérrez Moras, Antoni (2018): Els sòls del Berguedà. L’Erol, 136, 13-71 (enllaç)
• ICGC (2019): Llegenda del visor Geoíndex – Sòls. Recurs en línia (enllaç)
• ICGC/DARP (2019): Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (enllaç)
• Visualitzador Geoíndex Sòls: facilita l’accés a les informacions del programa de cartografia de sòls del Geotreball IV Mapa de sòls 1:25.000 i del Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000.