El sòl és la part més superficial de la superfície terrestre. Està format per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Sobre el sòl hi fem vida: hi construïm, hi plantem i ens en beneficiem dels seus constituents (argiles, grava, arena…) i de tot allò que conté i s’hi desenvolupa, … More Tipus i distribució de sòls
La parròquia ha estat, ho continua sent, un element estructurador del territori. Per una banda, per la seva antiguitat i permanència sense interrupcions. Per altra, per transcendir el seu caràcter religiós i esdevenir un àmbit de reunió, de comunitat, que li ha donat un innegable caràcter identitari, especialment al món rural, on capellans, mossens, rectors, … More La parròquia, pal de paller de la comunitat rural
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 quedaran marcades per l’emergència sanitària del Covid-19, que va condicionar la convocatòria (picabaralles al Govern sobre si ajornar-les o no, decisions judicials incloses), l’organització (protocols per votar, renúncies a formar part de les meses) i els resultats (alta abstenció). Tot i així, com … More Eleccions al Parlament de 2021
Hi ha una clara consciència de que el paisatge és un recurs que cal preservar. El Conveni europeu del paisatge (2000) converteix la qualitat del paisatge en un dret. Ara ja hi han instruments de gestió per a fer-ho possible: la Carta del paisatge del Berguedà, el Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals i … More Paisatges nostrats
Per aquestes contrades hi han forces testimonis de la presència humana en època prehistòrica. El jaciment més destacable és, precisament, el que ha proporcionat les restes més antigues: la Balma de Guilanyà, sota els cingles de Busa. Del neolític i les edats dels metalls hi ha un bon nombre de sepulcres, amb testimonis tan impressionants … More El llegat prehistòric: jaciments i el projecte Gegants Immortals
El territori és un bé escàs, font de recursos i on hi fem vida. Cada cop tenim més capacitat per habitar-lo, transformar-lo i moure’ns-hi. Cal, doncs, fer-ne un ús racional i pautat en funció dels valors que, com a societat, l’hi associem. No tot s’hi val, tots hi hem de caber. Cal fer-ne una gestió … More L’ordenació del territori: el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals
S’acaba de publicar l’informe “L’Estat de la Natura a Catalunya 2020” on es revisa com anem de biodiversitat, és a dir, es fa la comptabilitat d’espècies animals i vegetals i s’avalua l’estat de salut dels seus hàbitats. Ja aviso d’entrada: no anem bé. Amb el terme biodiversitat es fa referència a la varietat de fauna … More La biodiversitat, un llegat que cal conservar
Arreu del territori s’hi poden trobar restes de poblament des del paleolític, però no se’n comencen a tenir dades del nombre d’habitants i de la seva distribució fins al segle XIV, quan es comencen a contar les llars per a recaptar l’impost del fogatge. Els censos moderns, on es compta el nombre de persones residents … More Evolució de la població als darrers 150 anys
La conca de la riera de Navel recull les aigües del vessant sud de la Serra dels Tossals, a Capolat, i les porta per l’Espunyola, Montmajor, Montclar, Viver i Serrateix i Cardona fins al Cardener. A més de la riera del Navel, cal destacar-hi la rasa de l’Hospital, que ocupa més de la tercera part … More La riera de Navel i la rasa de l’Hospital
Es revisa com s’han definit els límits dels municipis que apareixen als mapes, quins són els seus fonaments jurídics i quin és el seu nivell de precisió. Com a exemple, es documentarà la delimitació del municipi de Montclar. El terme municipal, el territori, és una part fonamental del municipi. És l’àmbit on l’ajuntament té potestat … More Història breu de l’atermenament municipal
Un tros de món 